Iakovos KAMPANELLIS

Autor: Iakovos KAMPANELLIS (Grècia) 

"Crec que el teatre mai no deixarà d'existir. I crec, malgrat que pugui semblar paradoxal, que aquest Art Antic és també un Art del Futur. No per la voluntat dels creadors teatrals -dramaturgs, agents, directors- y tota la resta de factors que contribueixen a una representació, sinó perquè vosaltres, la gent, el públic, el seguireu desitjant el dia de demà. En què baso aquesta predicció optimista sobre el futur del teatre? En la convicció que la creació del teatre prové de la necessitat psíquica d'una persona, una necessitat que mai no serà eradicada. 

Avui us convido a tots vosaltres a compartir unes quantes reflexions que justificarien el meu punt de vista. El fet que l'Home caminés sobre la superfície de la Lluna ja és una vella historia! Ja no ens impressiona que una nau espacial anés al planeta Mart i portés amb ella mostres del seu sòl! Una estació orbital enorme capaç d'allotjar turistes de l'espai i parelles joves en la seva lluna de mel ja s'està construint i les naus que exploren planetes distants i que envien les seves fotos a la Terra actualment són gairebé un esdeveniment diari! 

Tanmateix, tot i que estem vivint en una època en la qual la humanitat estàconquerint l'espai, encara seguim anant al Teatre y retrobant-nos a nosaltres mateixos en un espai que pertany a un Art que ha existit i funcionat sempre amb els mateixos objectius, des dels temps en què mesurar el temps amb un rellotge de sol era considerat un gran avanç tècnic. En la meva opinió, aquesta relació entre els éssers humans i el teatre és eterna. És així perquè crec que mentre el Teatre va evolucionar com a fenomen social, al principi n'era un de natural. El Teatre data del temps en què els primers éssers humans van començar a memoritzar les seves experiències i a representar-les en la imaginació, del temps en què els éssers humans van posar-se a planejar els seus actes, imaginant la manera de resoldre'ls. La primera companyia de teatre i les primeres funcions van prendre forma a les ments dels homes i les dones. Cada persona té una necessitat i una capacitat innates de crear representacions. Us heu adonat mai que cada un de nosaltres, sense excepció, té al seu abast una companyia teatral privada, en la qual nosaltres mateixos interpretem el paper protagonista al mateix temps que som el nostre propi públic? Molt sovint, també som el dramaturg, el director i l'escenògraf d'aquesta companyia. Com i quan passa això? 

No és això, de fet, el que fem quan, preparant-nos per una cita interessant o crucial, imaginem l'escena sencera per tal de decidir com ens comportarem? No són els nostres records, i fins i tot els nostres somnis, realment representacions de la nostra companyia privada? Penso, per tant, que el Teatre mai no deixarà d'existir, perquè crec que els homes i les dones mai deixaran de viure sense l'agonia de l'autoconsciència, sense la necessitat existencial d'esdevenir espectadors d'ells mateixos i els seus actes; és a dir, sense aquells elements de la ment humana dels quals emergí l'Art del Teatre, dels quals s'ha estat recreant durant milers d'anys i dels quals seguirà renaixent en tant que els éssers humans romanguin fruits naturals de l'amor." 

(catalan - Guillem Clua)